Com dir “amb tots els ets i uts” en xinès?
Quan volem dir que algú ha descrit alguna cosa amb pèls i senyals, podem dir el següent:
有鼻子有眼儿
yǒubízi yǒuyǎnr
Literalment significa “amb nassos i ulls”, i es fa servir com un adjectiu. Per exemple:
我立即认识了她因为她提供了有鼻子有眼儿的形容
Wǒ lìjí rènshile tā yīnwèi tā tígōngle yǒubíziyǒuyǎnr de xíngróng.
La vaig reconèixer de seguida perquè em va donar una descripció amb tots els ets i uts.
Nota: aquesta expressió es fa servir bàsicament a Beijing. És el que s’anomena 北京土语 (běijīng tǔyǔ) o dialecte pequinès.
El Lapao existeix, i es parla a la Xina
Aquesta setmana ha estat molt moguda a Catalunya i a l’Aragó amb la polèmica sobre la denominació del català a la nova llei de llengües aragonesa. Des d’ahir dijous 9 de maig, el català parlat a la Franja de Ponent s’anomena oficialment Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental, i l’aragonès propi del nord del territori s’anomena Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica. Malgrat tot, a la xarxa s’han fet més populars els acrònims LAPAO i LAPAPYP, i com us podreu imaginar, les brometes i els acudit sobre aquestes denominacions han estat nombrosos.
Tot i això, al diari Ara va aparèixer la notícia de que LAPAO també era el nom d’una llengua parlada… a la Xina. I fent una miqueta de recerca, us donem algunes dades sobre aquest idioma.
El Lapao, dialecte de l’ètnia Naxi
Els Naxi (en xinès, 纳西 nàxī) són una de les 55 minories ètniques de la Xina (少数民族, shǎoshù mínzú), i viuen repartits entre tres províncies: la majoria viu a Yunnan (云南, yúnnán), a dins de la prefectura de Lijiang (丽江, lìjiāng), tot i que també se’n troben a les províncies de Sichuan (四川, sìchuān) i el Tibet (xīzàng). Són un poble de tradició nòmada, tot i que les noves generacions sembla que van perdent aquest costum.
Aquesta ètnia encara conserva el seu propi idioma, anomenat generalment naxi (纳西语, nàxī yǔ), tot i que aquest idioma està format per una munió de dialectes que entre ells no s’entenen. Aquests dialectes es poden agrupar en dialectes orientals (东部方言, dōngbù fāngyán) i els dialectes occidentals (西部方言, xībù fāngyán).
La llengua naxi
A dins dels dialectes naxi ens trobem aquests dos subgrups:
- Dialectes orientals (东部方言), on bàsicament ens trobem els dialectes parlats a Lijiang i rodalies, i entre els quals ens trobem el nostre protagonista, el Lapao (拉庞, lā páng)
-
Dialectes occidentals (西部方言), on ens trobem els dialectes parlats a Ninglang (宁蒗, nínglàng) i Yanyuan (盐源, yányuán)
Aquesta llengua té un sistema d’escriptura força curiós: per un costat mantenen un sistema de pictogrames molt semblants als primitius ideogrames que van donar lloc als Hanzi, anomenat Dongba. D’altra banda, també tenen un sistema sil·làbic anomenat Geba. Poc a poc, però, degut al contacte amb d’altres ètnies i sobretot amb els Han, han anat adoptant els hanzi i ara per ara la gran majoria escriuen fent servir caràcters xinesos. Tot i això, els antics pictogrames encara es fan servir. També fan servir una variant pròpia de l’alfabet llatí.
Per saber-ne més
- Podeu llegir la pàgina de la Wikipèdia en català dedicada al lapao, o les pàgines de Wikipèdia en anglès i xinès sobre la llengua dels Naxi.
- Omniglot: Naxi language
- TravelChinaGuide.com: Naxi Nationality
Superlatius en xinès
Si en un post anterior havíem après com es feien els comparatius en xinès, avui li toca el torn als superlatius. Els superlatius en xinès són molt fàcils de fer. Si en català ho resolem col·locant “el més” al davant de l’adjectiu, en mandarí escriurem això:
最
Zùi
Per exemple, podríem dir això:
长城是中国上最长的建筑
Chángchéng shì Zhōngguó shàng zuì cháng de jiànzhú
La Gran Muralla és la construcció més llarga de la Xina
Fixeu-vos que, tot i que ho hem traduït com “de la Xina”, literalment hem escrit “sobre la Xina”. Que no ens confongui la preposició catalana!
Tot i això, hi ha cops que no podem assegurar que una persona o objecte sigui el més alt / guapo / ric / barat de tots, i necessitem dir que aquest objecte o persona és un dels més alts / guapos / rics / barats de tots. En aquest cas, en mandarí afegirem 之一 (zhī yī) just després de la persona / objecte que estem definint. Un exemple:
姚明是最高的中国人之一
Yáo Míng shì zuìgāo de zhōngguó rén zhī yī
Yao Ming és un dels xinesos més alts.
Com sempre, si teniu dubtes, suggeriments o correccions les podeu fer arribar a través dels comentaris. I si us ha agradat, 请共享!
Comparant en xinès
A vegades necessitareu descriure objectes o persones comparant-los amb d’altres. Quan dieu que George Clooney és més guapo que Brad Pitt, o que els Ferrari son més cars que els Seat, ajudeu a que la persona que us escolta es faci una idea de com és el que esteu descrivint.
En aquest post aprendrem una sèrie d’estructures per fer aquest tipus de frases en xinès.
Comparatiu d’igualtat
Si volem dir que algú o alguna cosa és igual que una altra en una característica, farem servir l’estructura següent:
S1 + 和 + S2 + 一样 (yīyàng) + Adjectiu
Posem un exemple fàcil:
这条鱼和那条鱼一样长
Zhè tiáo yú hé nà tiáo yú yīyàng cháng
Aquest peix és tan llarg com aquell (peix)
També podem treure l’adjectiu si el que volem dir és que són iguals en tot:
这本书和那本书一样
zhè běn shū hé nà běn shū yīyàng
Aquest llibre és igual que aquell (llibre)
Si volem dir el contrari, que no són iguals, només hem d’afegir un 不 (bù) al costat del 一样:
中国和加泰罗尼亚不一样大
Zhōngguó hé Jiātàiluōníyǎ bù yīyàng dà
La Xina i Catalunya no son igual de grans (you don’t say!!)
Comparatiu de superioritat
Quan volem dir que alguna cosa té una qualitat superior a una altra (o sia, és més que…) podem fer servir aquesta estructura:
S1 + 比 (bǐ) + S2 + Adjectiu
Posem un exemple per veure-ho:
你的妹妹比你漂亮
nǐ de mèimei bǐ nǐ piàoliang
La teva germana és més maca que tu (mal exemple per dir a la nòvia / dona)
Sempre podem afegir, després de l’adjectiu, les paraules 一点儿 (yīdiǎnr, una mica) o 得多 (de duō, força més) després de l’adjectiu per acabar d’ajustar el significat:
你的哥哥比你男子汉得多
nǐ de gēgē bǐ nǐ nánzǐhàn de duō
El teu germà és força més “macho” que tu (possible resposta a la frase anterior)
Si volem dir just el contrari, només hem de canviar el 比 per un 没有 (méiyǒu). Així, podem esmenar la frase del primer exemple per estalviar-nos dormir al sofà aquesta nit:
你的妹妹没有你漂亮
nǐ de mèimei méiyǒu nǐ piàoliang
La teva germana no és tan maca com tu
A vegades necessitem comparar a tres subjectes per dir que un és més que un altre, però que el tercer els supera als altres dos. Això ho fem afegint a la frase anterior la següent estructura:
S3 + 更 (gèng) + adjectiu
Posem un exemple:
我比你聪明,我们的爸爸更聪明
wǒ bǐ nǐ cōngmíng, wǒmen de bàba gèng cōngmíng.
Jo sóc més llest que tu, (però) el nostre papa és encara més llest.
I ja estaríem. Deixarem per un proper post els superlatius (“aquest és el més…”). De moment, si teniu dubtes o correccions, només cal que feu servir els comentaris. I si us ha agradat, 请共享 (compartiu)!
Sant Jordi 2013 – 圣乔治节2013
Per celebrar aquest Sant Jordi hem fet una col·laboració especial: la Berta de Emotioners (una agència de viatges i rutes turístiques per Catalunya molt recomanable) ha fet aquest post al seu blog sobre què significa Sant Jordi i la seva llegenda. I com que l’hem trobat graciós, hem pensat de fer-ne una adaptació al xinès. Aquí la teniu (i si teniu suggeriments sobre la traducció, que ja us avisem que és força bàsica, feu-nos-ho saber als comentaris):
Actualització (22/04/2013): gràcies a la meva amiga Du Qian, he corregit alguns errors del text i us n’ofereixo una versió corregida.





